dissabte, 4 d’octubre del 2008

EL CLUB DE LECTURA

CASAL 2008

JA TORNA!!!!!


Res no és mesquí

Ni cap hora és isarda

Ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

Que el sol surti i s’ullprèn

I te delit del bany

Que s’emmiralla el llit de la cosa feta


OCTUBRE 2008

Guia de lectura


L’autor i l’obra


Joan Agut. L’arbre de la memòria

Edicions Proa 2002 (232 pàg.)

Premi Pin i Soler 2001, Ciutat de Tarragona (1)


Joan Agut va néixer a barri de Sants de Barcelona el 29 de novembre 1934.

Tercer fill d’una família de petits comerciats. És escriptor i crític literari, però ha dut a terme oficis ben diversos. Així, va fer de peixater fins als vint-i-cinc anys i després, 1959, va cremar les naus i va marxar a París. En tornar a Barcelona obre una llibreria i entra en contacte amb l’univers més material del llibres.

Aquestes noves relacions el porten cap al món de l’edició, on treballarà durant més de 35 anys. S’ha d’esmentar en aquest sentit la seva tasca a les editorials Bruguera, Edhasa i més tard l’editorial Barcanova i, amb posterioritat, ja com a propietari, funda l’editorial Thassàlia. A partir el 1997, la seva vida fa un tomb significatiu, comença la seva carrera d’escriptor.


L’arbre de la memòria


Argument


Després de tota una vida viscuda a Alemanya, Isidre Giralt, el protagonista de L’arbre de la memòria, Torna a Barcelona, la ciutat on va néixer fa 65 anys. Quan en tenia 24, ell i l’Oriol, el seu amic de l’anima, se’n van anar a Frankfurt amb una beca de sis mesos per escriure una òpera. Aquella òpera – de la qual Isidre era el lletrista i Oriol el músic- no es va arribar a estrenar mai però, lluny de sentir-se abatuts pel fracàs, els dos amics van posar arrels al país germànic i van acabar muntant un negoci d’exportació de flors del Maresme que el va fer rics.


La novel·la consta de tres parts. El narrador omniscient de la primera ens parla d’un Isidre Giralt que ha retornat a Barcelona desprès de 40 anys de viure a Alemanya. El seu relat oscil·la entre l’intent de Giralt de recuperar la ciutat i tot el que això comporta, d’una banda, i, de l’altra, ela anys que ha passat a Alemanya com a empresari d’exit i poeta català desconegut. Giralt descobreix el que solen descobrir les persones que resideixen molt de temps fora del seu país que ets un estranger fins i tot a casa . De tant en tant es pregunta com hauria estat la seva vida si en contes de instal·lar-se a Frankfurt no s’hagués mogut de Barcelona.

La segona part de la novel·la, narrada pel mateix Giralt presenta aquesta vida alternativa la d’un Giralt que decideix no anar-se’n a Alemanya, comença a treballar en l’empresa del seu pare, es casa amb una novia catalana i es converteix en editor.

La tercera part, més breu que les dues anteriors, funciona com un epíleg on convergeixen les dues vides d’Isidre Giralt


Personatges


Isidre Giralt, aprenent de poeta i assidu de les tertúlies de la Penya Cultural Barcelonesa, torna a Barcelona, la ciutat on va néixer fa 65 anys. Quan en tenia 24, ell i l’oriol, el seu amic de l’anima, se’n van anar a Frankfurt on es casa i forma una família amb Dorothea von Wuttke, i tenen en Thomas Mharta.


Hamila serventa del matrimoni Giralt a Berliner Strasse, amant de l’Isidre.


Oriol Martí, l’amic que el va convèncer d’anar a Frankfurt, casat amb Marta.


Rosalia Constantí. Amiga novia de l’Isidre es retroben al cap de 40anys.

Casada i divorciada del Jordi Garrabou. Advocat de Reus, pare de dos fills Roger i Maria Eugènia.


Daniel Vidal. Amic de la Penya Cultural Barcelonesa.


Elisenda, Ambrosi amics actuals.



  1. Premi Pin i Soler de narrativa.

Premis literaris Ciutat de Tarragona

Josep Pin i Soler, prosista, traductor i dramaturg, va néixer a Tarragona el 1842 i morí a Barcelona l’any 1927


BIBLIOTECA SERVEI DE LECTURA PUBLICA - OLOST

Club de Lectura Casal 2008 C/. Escoles Tf. 93 888 04 78