dilluns, 14 de gener del 2008

Club de Lectura d'Olost - Guia de lectura -

MARIA ÀNGELS ANGLADA

LA DAURADA PARMÈLIA I ALTRES CONTES
Barcelona: Columna, 1991.

Tertúlia : 24 de gener del 2008

Llevat de “L’empelt” i “ La santeta”, els contes d’aquest llibre tenen un tema comú: el col·leccionisme. Els personatges d’aquest llibre experimenten la passió de col·leccionar algun mena d’objecte amb tal intensitat que els posarà en situacions compromeses a l’hora de conseguir-los. “La daurada Parmèlia” té un fons i un protagonista ben reals, de la Ligúria, i vol ser un homenatge a Camillo Sbarbaro.: per això acompanyo el relat amb la traducció del magnífic text del poeta que em suggerí la meva breu variació, i amb unes dades sobre l’escriptor. “La santeta” no és cap conte, sinó una narració basada totalment en fets verídics, dels quals es conserva el record en uns quant curiosos documents de la meva família materna, els Abadal de la ciutat de Vic.

Maria Àngels Anglada

1930-1999


Nascuda a Vic el 1930 nascuda en sí d’una família molt catalanista, el seu pare era un advocat enamorat de la música. La primera relació de Maria Àngels Anglada amb la literatura catalana va ser quan tenia 15 anys al guanyar el seu primer premi literari amb motiu del centenari de Mossèn Cinto Verdaguer on va guanyar amb un glossa dedicada a l’autor. Anglada va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Casada amb Jordi Geli es va traslladar a viure a Figueres al 1961 on va exercir de professora de llatí de grec a col·legis privats durant molt anys. Anglada va cultivar la poesia, la novel·la per adults i la literatura infantil i juvenil a més de escriure assaig, també es autora del llibret d’una òpera breu, diversos pròlegs i nombrós articles de crítica literària i d’opinió Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va col·laborar en els treballs de recerca del nou Diccionari de la llengua catalana (1995), Maria Àngels Anglada contava en moltes condecoracions entre elles tenia la Creu de Sant Jordi que li havien atorgat al 1994, el premi Nacional de la Crítica o la Lletra d’Or també havia estat nomenada filla predilecta de Figueres el 1996. Anglada va ser enterrada el diumenge 25 d’abril de 1999 en el cementiri de Vilamacolum (Alt Empordà), on també descansen les restes del seu marit Jordi Geli

Obra

Poesia

Díptic [amb Núria Albó]. Vic: Edicions Sala, 1972.

Kiparíssia. Barcelona: La Magrana, 1981.

Columnes d'hores (1965-1990). Barcelona: Columna, 1990.

Arietta. Barcelona: Columna, 1996.

Novel·la

Les Closes.
Barcelona: Destino, 1979. No em dic Laura. Barcelona: Destino, 1981. Viola d'Amore. Barcelona: Destino, 1983. Sandàlies d'escuma. Barcelona: Destino, 1985. Artemísia. Barcelona: Columna, 1989. La daurada Parmèlia i altres contes. Barcelona: Columna, 1991. L'agent del rei. Barcelona: Columna, 1991. El violí d'Auschwitz. Barcelona: Columna, 1994. Dones soles: 14 contes. Barcelona: Planeta, 1995. Quadern d'Aram. Barcelona: Columna, 1997. Nit de 1911. Barcelona: Empúries, 1999. L'àngel. Barcelona: Empúries, 2000.


Infantil i juvenil

El bosc de vidre: un conte d'en Bernat. Barcelona: Destino, 1986. La grua Estontola. Barcelona: Cruïlla, 1993. L'hipopòtam blau. Barcelona: Columna, 1996. El Bruel de Castello. Gaüses: Llibres del segle, 1996. Relats de mitologia I. Els Déus. Barcelona: Destino, 1996. Relats de mitologia II. Els herois. Barcelona: Destino, 1996. Nadal. Barcelona: Columna, 1998

Crítica literària o assaig

Aproximació a la poesia de Salvador Espriu [dins del llibre Salvador Espriu en els seus millors escrits], 1974. Memòries d'un pagès del S.XVIII. Barcelona: Curial, 1978. El mirall de Narcís / el mite grec en els poetes catalans. Sabadell: Aura, 1988. Paisatge amb poetes. Barcelona: Destino, 1988. Carme Montoriol [dins Literatura de dones: una visió del món]. Barcelona: La Sal, 1988. Paradís amb poetes. Barcelona: Destino, 1993. Retalls de la vida a Grecia i Roma. Barcelona: Empúries, 1997. Les dones de l'Odissea. Literatures, Associació Escriptors en Llengua Catalana, 1997