Celebrada la nostra festa per recollir fons per enviar a la Marató de TV3, s'informa que el resultat final d'allò recaudat pel Bingo, mes una subhasta d'una pintura sobre tela d'una artista local i els sobres dipositats a la bústia, ha sigut de 2.012, 45 euros, que s'han transferit a la Fundació de la Marató.

Agraïm a tothom tanta generositat. Fem una menció especial a la pràctica totalitat dels comerços del poble, a Les Noves Veus d'Olost i a la Companyia Olostenca de Riures, per les respectives aportacions desinteressades. Sense tanta bona voluntat per part de tothom, al Casal l'hi hauria sigut impossible aconseguir aquesta quantitat que, amb satisfacció, els hi enviem de part del poble d'Olost.

FESTA DE LA MARATÓ DE TV3 A OLOST
(Dedicada aquest any a les malalties mentals greus)



Dia 14 de desembre de 2008 a les 5 de la tarda

al CASAL

Actuacions de:

Coral Les Noves Veus d’Olost
Companyia Olostenca de Riures

Farem dos bingos per recaptar diners. Tindrem una bústia per recollir donatius.

Tot plegat ho enviarem a La Marató de TV3 de part del poble d’Olost.

Els premis del bingo, uns lots en espècies, seran les aportacions cedides de forma altruista i generosa pels comerços de la població.

Col•labora: l’Ajuntament d’Olost
Organitza: El Casal

VENIU I COL•LABOREU-HI

Dimecres dia 19 de novembre de 2008

a les 5 de la tarda al CASAL

Conferència – presentació de la Marató d’aquest any

Tothom i es convidat

C A S T A N Y A D A
A L
C A S A L D' O L O S T

Diumenge dia 26 d'octubre de 2008
a les 5 de la tarda

B A L L
amenitzat per en Josep Maria d' Avinyó

B E R E N A R
CASTANYES, PANELLETS I CAVA

EL CLUB DE LECTURA

CASAL 2008

JA TORNA!!!!!

Res no és mesquí

Ni cap hora és isarda

Ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

Que el sol surti i s’ullprèn

I te delit del bany

Que s’emmiralla el llit de la cosa feta

OCTUBRE 2008

Guia de lectura

L’autor i l’obra

Joan Agut. L’arbre de la memòria

Edicions Proa 2002 (232 pàg.)

Premi Pin i Soler 2001, Ciutat de Tarragona (1)

Joan Agut va néixer a barri de Sants de Barcelona el 29 de novembre 1934.

Tercer fill d’una família de petits comerciats. És escriptor i crític literari, però ha dut a terme oficis ben diversos. Així, va fer de peixater fins als vint-i-cinc anys i després, 1959, va cremar les naus i va marxar a París. En tornar a Barcelona obre una llibreria i entra en contacte amb l’univers més material del llibres.

Aquestes noves relacions el porten cap al món de l’edició, on treballarà durant més de 35 anys. S’ha d’esmentar en aquest sentit la seva tasca a les editorials Bruguera, Edhasa i més tard l’editorial Barcanova i, amb posterioritat, ja com a propietari, funda l’editorial Thassàlia. A partir el 1997, la seva vida fa un tomb significatiu, comença la seva carrera d’escriptor.

L’arbre de la memòria

Argument

Després de tota una vida viscuda a Alemanya, Isidre Giralt, el protagonista de L’arbre de la memòria, Torna a Barcelona, la ciutat on va néixer fa 65 anys. Quan en tenia 24, ell i l’Oriol, el seu amic de l’anima, se’n van anar a Frankfurt amb una beca de sis mesos per escriure una òpera. Aquella òpera – de la qual Isidre era el lletrista i Oriol el músic- no es va arribar a estrenar mai però, lluny de sentir-se abatuts pel fracàs, els dos amics van posar arrels al país germànic i van acabar muntant un negoci d’exportació de flors del Maresme que el va fer rics.

La novel·la consta de tres parts. El narrador omniscient de la primera ens parla d’un Isidre Giralt que ha retornat a Barcelona desprès de 40 anys de viure a Alemanya. El seu relat oscil·la entre l’intent de Giralt de recuperar la ciutat i tot el que això comporta, d’una banda, i, de l’altra, ela anys que ha passat a Alemanya com a empresari d’exit i poeta català desconegut. Giralt descobreix el que solen descobrir les persones que resideixen molt de temps fora del seu país que ets un estranger fins i tot a casa . De tant en tant es pregunta com hauria estat la seva vida si en contes de instal·lar-se a Frankfurt no s’hagués mogut de Barcelona.

La segona part de la novel·la, narrada pel mateix Giralt presenta aquesta vida alternativa la d’un Giralt que decideix no anar-se’n a Alemanya, comença a treballar en l’empresa del seu pare, es casa amb una novia catalana i es converteix en editor.

La tercera part, més breu que les dues anteriors, funciona com un epíleg on convergeixen les dues vides d’Isidre Giralt

Personatges

Isidre Giralt, aprenent de poeta i assidu de les tertúlies de la Penya Cultural Barcelonesa, torna a Barcelona, la ciutat on va néixer fa 65 anys. Quan en tenia 24, ell i l’oriol, el seu amic de l’anima, se’n van anar a Frankfurt on es casa i forma una família amb Dorothea von Wuttke, i tenen en Thomas Mharta.

Hamila serventa del matrimoni Giralt a Berliner Strasse, amant de l’Isidre.

Oriol Martí, l’amic que el va convèncer d’anar a Frankfurt, casat amb Marta.

Rosalia Constantí. Amiga novia de l’Isidre es retroben al cap de 40anys.

Casada i divorciada del Jordi Garrabou. Advocat de Reus, pare de dos fills Roger i Maria Eugènia.

Daniel Vidal. Amic de la Penya Cultural Barcelonesa.

Elisenda, Ambrosi amics actuals.

1. Premi Pin i Soler de narrativa.

Premis literaris Ciutat de Tarragona

Josep Pin i Soler, prosista, traductor i dramaturg, va néixer a Tarragona el 1842 i morí a Barcelona l’any 1927

BIBLIOTECA SERVEI DE LECTURA PUBLICA - OLOST

Club de Lectura Casal 2008 C/. Escoles Tf. 93 888 04 78

SOPAR A LA FRESCA ALS JARDINS DEL CASAL D'OLOST

S'HI POT APUNTAR TOTHOM

Dissabte dia 26 de juliol de 2008

a les 9 del vespre

Es necessari apuntar-se abans del dia 24 al mateix CASAL

El cost per cada comensal, serà el que ens donarà el resultat de dividir la despesa total pel número de participants.

FESTA

DE SANT JOAN

AL CASAL

DIA 24 DE JUNY DE 2008

a les 6 de la tarda

Berenar i ball amb música pròpia

Per poder fer les provisions necessàries, cal apuntar-se abans del divendres dia 20 al mateix Casal

Diumenge 25 de maig de 2008

a les 6 de la tarda

Al Casal dels Avis d'Olost

BALL

AMB

JOAN ALTARRIBA

Organitza: Casal dels Avis

Col·Laboració de l'Ajuntament d'Olost

CAMINADA INTERGENERACIONAL

Olost 12 de maig de 2008 (dilluns de Pasqua)

Sortida a les 9 del matí

Quan arribem als jardins del Casal, hi haurà xocolatada amb coca i jocs.

Apuntar-se fins el dia 9 a:

-L’Escola Terra Nostra

-Al Casal dels Avis

Organitza: EL Casal

Col.laboren: Benestar Social, Ajuntament d'Olost, Escola Terra Nostra, Caixa Manlleu i Caixa Catalunya

Club de lectura d'Olost - Maig 2008

Biblioteca del Olost

Servei de lectura públic

Amb el suport de la Diputació de Barcelona

C. Escoles 4 Telèfon: 93 8880147

CLUB DE LECTURA CASAL

El cor és un caçador solitari.

De Carson McCullers

Novel·la ambientada en un poble del sud dels Estats Units, escrita el 1940 quan Carson McCullers tenia només vint-i-tres anys, i considerada com una de les obres imprescindibles de la literatura universal. L’autora ens retrata un món on els negres són tractats amb menyspreu i ens descriu amb tendresa diversos personatges marginals i solitaris (negres, alcohòlics, adolescents...), rebutjats per una societat que els ignora, que troben en un sordmut, John Singer, una estranya capacitat d’escoltar. La incomunicació i la solitud creen desassossecs en les ànimes vulnerables. (jmtibau.blogspot.com)

GUIA DE LECTURA

Tertúlia : 22 de maig 2008

Carson McCullers

El seu vertader nom era, Lula Carson Smith, però va renunciar a la primera part del patronímic I'any 1930, per fer-se anomenar senzillament Carson. Va escriure la seua primera narració curta, Sucker, als 16 anys. Després de fer es­tudis a la Universitat de Columbia i, pos­teriorment, a la New York University, va publicar, I'any 1936, un relat titulat Wunderkind. Immediatament va començar a treballar en la seua primera no­vel·la El cor és un caçador solitari, inici­alment titulada El mut.

L'any 1937 es va casar amb McCullers i es va posar a viure a Charlotte, Carolina del Nord, on va concloure El mut. L'any 1941 va aparèixer una segona novel·la, Reflections in a Golden Eye. L'any 1946 va publicar la seua tercera novel· la, Frankie Addams, va coneixer Tennessee Williams i va iniciar un viatge a Europa amb el seu espòs. Arran de problemes de salut, va intentar suïcidar-se I'any 1947, sent hospitalitzada a Nova York. L'any 1952 es va instal·lar a França amb el seu marit, a Bachivillers, en el depar­tament de l'Oise. L'any següent va tor­nar als Estats Units després del suïcidi del seu espòs La seua quarta i darrera novel·la, Clock Without Hands, va ser publicada I'any 1961. Va morir a conse­qüència d'una hemorràgia cerebral, el setembre de 1967.

Carson McCullers

El Cor és un caçador solitari.

Barcelona: Empúries de Narrativa, 2003.

220p

Traducció de Jordi Van Campen Obiols.

The Heart Is a Lonely Hunter by Carson McCullers:

Boston, Houghton Miffin Company, 1940

Club de lectura del Casal - Abril

Renate Dorrestein

Renate Dorrestein (Amsterdam, 25 de gener de 1954) escriptora, perio­dista i feminista neerlandesa

Va començar com periodista a la revista Panorama i va publicar la seva primera novel·la (Buitenstaanders) el 1983_ Actual­ment és una reconeguda escriptora i les seves novel·les han estat traduï­des a nombroses lIengües.

L'editorial Anagrama ha publicat en llengua castellana La oscuridad que nos separa i Álbum de Familia.

La resta de la seva obra no esta traduïda

1983 - Buitenstaanders 1985 - Vreemde streken 1986 - Noorderzon 1987 - Een nacht om te vliegeren 1988 -Korte mettm 1988 - Het perpetuum mobile van de liefde 1989 - Vóór alles een dame 1991 -Het he­melse gerecht 1992 - Ontaarde moeders 1993 -Heden ik 1994 -Een sterke man 1996 – Verbagen gebreken (en 2004 pelí­cula de Paula van der Oest) 1997 - Want dit is mijn lichaam 1998 - Een hart van steen, Álbum de familia 2000 - Het gheim van de schrijver 2001 - Zonder genade 2003 - Het duister dat ons scheidt, La oscu­ridad que nos separa 2004 - Zolang er leven is 2006 - Mijn zoon heeft een seksleven en ik lees mijn moeder Roodkapje voor 2007 ­Echt sexy.

Entrevista traduïda al castellà de la
pàgina americana d' idiotsGui­de.
Com D 'Estats Units

¿Por qué crees que "Álbum de família" (A Heart ofStone) ha sido elegida pa­ra tu debut en este país (USA)? ¿Es representa­tiva de tu trabajo?

Quizá el atractivo de ''Album de familia" ra­dique en el hecho de que se ocupa de uno de nuestros miedos más antiguos y profundos: el miedo a ser aniquilado por nuestra propia madre. La mayor parte de mi trabajo alude de alguna forma a los "miedos colectivos", de forma que, a este respecto, esta novela es re­presentativa de mi trabajo. También es repre­sentativa en cuanto a que la narración la rea­liza una chica joven. Adoro las voces infanti­les en la literatura y también su visión del mundo. Hay niños en casi todas mis novelas. Estaban en mis primeros libros e indudable­mente los habrá en mis trabajos futuros. Así que, en ese aspecto, no existe una imperiosa necesidad de traducir mi trabajo temprano, aunque mi novela más reciente Without Merey (Sin compasión), está siendo traducida ahora. Estoy muy contenta por ser de nuevo publicada en los Estados Unidos.

Por qué decidiste estructurar la narración en idas y venidas entre el pasado y el presente?

La estructura del libro refleja el pavor de Ellen a pensar demasiado tiempo sobre el pa­sado.

¿Realizaste mucha investigación sobre la depre­sión postparto y la psicosis para la novela? ¿Está "Album de familia" muy o poco basada en un

Era periodista, hace veinticinco años, cuando en Holanda la depresión post parto fue "descubierta" de repente. En aquella época escribí varios artículos sobre ello y entrevisté a varias mujeres que la sufrían. Así que para “Álbum de familia" sólo tuve que actualizar un poco lo que ya conocía.

¿Tienes algún ritual o manía especial a la hora de escribir? ¿En qué estás trabajando ahora?

¡Oh sí, tengo rituales! Una vez me puse el mismo jersey, día tras día, durante

más o menos dieciocho meses (sin lavarlo, ob­viamente) justo antes de ponerme a trabajar. Sólo tenía que olerlo para que sin apenas es­fuerzo me pusiera a escribir desde el punto en el que lo había dejado el día anterior. Lo mismo me ocurre a menudo con la música. Una vez que has completado un par de hojas con cierto éxito escuchando las melodías de un determinado CD, comienzo a pensar que es la música la que realmente está haciendo el trabajo y no me atrevo a cambiarla, incluso durante meses. Para la novela en la que traba­jo en la actualidad parece que necesito una taza que me regaló un niño especial: bebo mi café y mi té en esta taza o de otro modo pien­so que un contratiempo va a afectar a la nove­la. Todo esto puede ser una tontería, o no... Cualquier cosa que te permita seguir adelan­te, página tras página, está permitido. La con­tinuación y la resistencia, es lo que está, en definitiva, tras el proceso de escribir

Argument

Ellen decideix tornar a la casa on va créixer quan queda embarassada del seu primer fil!. A través de les pagines descolorides d'un àlbum de família, E­lIen reviu la infantesa idíl·lica al costat de pares i germans que va quedar inter­rompuda inesperadament per la desgràcia. La força dels records l’ajudarà a en­caixar les peces del trencaclosques de la seva família.

Tema

Àlbum de- família és una historia plena de sensibilitat però el mateix temps, ob­sessionada pel transcurs de la vida, ex­plora la complexa herència emocional que la família transmet a l'individu.
I també destaca en com la històries que nosaltres ens construïm per explicar les nostres vides acaben per determinar el nostre futur

Personatges Família Van Bemmels

Pare: Fritz Van Bemmels

Mare: Margreet, Margje

Filla gran: Kester, Kes

Fill gran: Sybille Billie

Filla mitjana: Ellen (la narradora)

Fill petit: Carlos o Charlie o Michaef

Filla petita: Ida

Situació. Els pares treballen a casa, on hi tenen I'oficina Van Bemmels, del car­rer Lijsterlaan, 11 (Holanda). La historia va endavant i endarrera en el temps.

DIADA DEL 21e. ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DEL CASAL

OLOST, 26 D'ABRIL DE 2008

PROGRAMA:

A LA UNA DEL MIGDIA, A L'ESGLESIA PARROQUIAL

MISSA EN MEMÒRIA DELS DIFUNTS

______________

A LA SORTIDA, A LES DEPENDÈNCIES DEL CASAL:

SUCULENT DINAR DE GERMANOR, CUINAT PER LA FONDA SALA

______________

DURANT EL DINAR, TINDREM L'ACOMPANYAMENT DE MÚSICA AMBIENTAL EN DIRECTE INTERPRETADA PEL CONEGUT ARTISTA DANI

CONTINUAREM LA SOBRETAULA, AMB UN ANIMAT BALL FINS AL CAPVESPRE

_______________

APUNTAR-SE AL MATEIX CASAL ( HI HA TEMPS FINS AL DIA 23)

SARDINADA AL CASAL

DISSABTE 19 D’ABRIL DE 2008

A LES 9 DEL MATÍ

Hi pot participar tothom

CAL INSCRIURE-US ABANS AL CASAL - DATA LÍMIT DIA 15

El cost de l’esmorzar, el dividirem pel número de participants

Ball de Pasqua

A OLOST BALL AL CASAL

DIA 23 DE MARÇ DE 2008 (PASQUA FLORIDA) A LES 6 DE LA TARDA

MÚSICA EN VIU AMB L'ACTUACIÓ DE RIAL

PATROCINAT PER L'AJUNTAMENT D'OLOST

DINAR DE CALÇOTADA AL CASAL D'OLOST

DISSABTE DIA 8 DE MARÇ DE 2008

Hora : 2/4 de 2 del migdia

Menú :

Calçots amb aquella salsa tant bona, mongetes seques (de les blanques), botifarres i carn de xai, postre, porrons plens de vi negre i el cafè (fet amb la cafetera nova)

Preu:

sumarem el cost de tot plegat i ho dividirem pel número d'assistents

IMPORTANT:Cal apuntar-se previament al matreix Casal fins al dia 6

Tothom hi es convidat

BALL DE CARNESTOLTES

AL CASAL (amb disfresses)

Dia 17 de febrer de 2008

a les 5 de la tarda

Amenitzat per CARLES XANDRI

Berenar per a tots els assistents, a condició

d’inscriure’s al Casal fins al dia 14

Assemblea general 2008

Tal com estava previst, es va celebrar l' Assemblea General 2008. Va ser una festa molt participada, érem 80 els socis assistents a l'acte.

Resumint: es va seguir l' Ordre del Dia anunciat, i com a punts destacats del mateix, es va aprovar la gestió de l'any anterior, el pressupost per l'any actual i també l'actualització de la quota anual. Aquesta, passarà dels 7,21 euros anuals que s'han pagat fins ara, a 12 euros anuals.

A la part final de la vetllada, es va servir un berenar. Un entrepà de pa amb tomàquet i pernil, coca, torrons i cava. Després de degustar el berenar, vam continuar fent tertúlia amb els companys propers de taula fins ben entrat el vespre.

Tot plegat va servir, tal com te de ser, per conviure fraternalment i estrènyer la nostra amistat, en el marc del Casal.

Club de Lectura d'Olost - Guia de lectura -

MARIA ÀNGELS ANGLADA

LA DAURADA PARMÈLIA I ALTRES CONTES
Barcelona: Columna, 1991.

Tertúlia : 24 de gener del 2008

Llevat de “L’empelt” i “ La santeta”, els contes d’aquest llibre tenen un tema comú: el col·leccionisme. Els personatges d’aquest llibre experimenten la passió de col·leccionar algun mena d’objecte amb tal intensitat que els posarà en situacions compromeses a l’hora de conseguir-los. “La daurada Parmèlia” té un fons i un protagonista ben reals, de la Ligúria, i vol ser un homenatge a Camillo Sbarbaro.: per això acompanyo el relat amb la traducció del magnífic text del poeta que em suggerí la meva breu variació, i amb unes dades sobre l’escriptor. “La santeta” no és cap conte, sinó una narració basada totalment en fets verídics, dels quals es conserva el record en uns quant curiosos documents de la meva família materna, els Abadal de la ciutat de Vic.

Maria Àngels Anglada

1930-1999

Nascuda a Vic el 1930 nascuda en sí d’una família molt catalanista, el seu pare era un advocat enamorat de la música. La primera relació de Maria Àngels Anglada amb la literatura catalana va ser quan tenia 15 anys al guanyar el seu primer premi literari amb motiu del centenari de Mossèn Cinto Verdaguer on va guanyar amb un glossa dedicada a l’autor. Anglada va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Casada amb Jordi Geli es va traslladar a viure a Figueres al 1961 on va exercir de professora de llatí de grec a col·legis privats durant molt anys. Anglada va cultivar la poesia, la novel·la per adults i la literatura infantil i juvenil a més de escriure assaig, també es autora del llibret d’una òpera breu, diversos pròlegs i nombrós articles de crítica literària i d’opinió Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va col·laborar en els treballs de recerca del nou Diccionari de la llengua catalana (1995), Maria Àngels Anglada contava en moltes condecoracions entre elles tenia la Creu de Sant Jordi que li havien atorgat al 1994, el premi Nacional de la Crítica o la Lletra d’Or també havia estat nomenada filla predilecta de Figueres el 1996. Anglada va ser enterrada el diumenge 25 d’abril de 1999 en el cementiri de Vilamacolum (Alt Empordà), on també descansen les restes del seu marit Jordi Geli

Obra

Poesia

Díptic [amb Núria Albó]. Vic: Edicions Sala, 1972.

Kiparíssia. Barcelona: La Magrana, 1981.

Columnes d'hores (1965-1990). Barcelona: Columna, 1990.

Arietta. Barcelona: Columna, 1996.

Novel·la

Les Closes. Barcelona: Destino, 1979. No em dic Laura. Barcelona: Destino, 1981. Viola d'Amore. Barcelona: Destino, 1983. Sandàlies d'escuma. Barcelona: Destino, 1985. Artemísia. Barcelona: Columna, 1989. La daurada Parmèlia i altres contes. Barcelona: Columna, 1991. L'agent del rei. Barcelona: Columna, 1991. El violí d'Auschwitz. Barcelona: Columna, 1994. Dones soles: 14 contes. Barcelona: Planeta, 1995. Quadern d'Aram. Barcelona: Columna, 1997. Nit de 1911. Barcelona: Empúries, 1999. L'àngel. Barcelona: Empúries, 2000.

Infantil i juvenil

El bosc de vidre: un conte d'en Bernat. Barcelona: Destino, 1986. La grua Estontola. Barcelona: Cruïlla, 1993. L'hipopòtam blau. Barcelona: Columna, 1996. El Bruel de Castello. Gaüses: Llibres del segle, 1996. Relats de mitologia I. Els Déus. Barcelona: Destino, 1996. Relats de mitologia II. Els herois. Barcelona: Destino, 1996. Nadal. Barcelona: Columna, 1998

Crítica literària o assaig

Aproximació a la poesia de Salvador Espriu [dins del llibre Salvador Espriu en els seus millors escrits], 1974. Memòries d'un pagès del S.XVIII. Barcelona: Curial, 1978. El mirall de Narcís / el mite grec en els poetes catalans. Sabadell: Aura, 1988. Paisatge amb poetes. Barcelona: Destino, 1988. Carme Montoriol [dins Literatura de dones: una visió del món]. Barcelona: La Sal, 1988. Paradís amb poetes. Barcelona: Destino, 1993. Retalls de la vida a Grecia i Roma. Barcelona: Empúries, 1997. Les dones de l'Odissea. Literatures, Associació Escriptors en Llengua Catalana, 1997

ASSOCIACIÓ DEL CASAL DELS AVIS D’OLOST

Dia 20 de gener de 2008

CONVOCATÒRIA DE L’ASSEMBLEA GENERAL ANUAL

A 2/4 de cinc en primera convocatòria i a les cinc en segona, per si no hi hagués quòrum

amb el següent ordre del dia:

-Lectura del Acta anterior

-Assessorament de l’estat de comptes

-Memòria de l’any 2007 i pressupost del 2008

-Quotes

-Precs i Preguntes

A continuació:

TORRONADA

Molt important:

Els assistents, cal que s’apuntin anticipadament al Casal

Data límit, el dijous dia 17